lunes, 16 de agosto de 2010

Punt i final

Darrera nit a Jerusalem. Dema prendre l'avio cap a Barna i a retrobar-me amb la familia, el meu llit, la meva dutxa i segons m'han dit amb un temps una mica mes fresc que els mes de 40 graus que hem suportat aqui els darrers dies.

Avui he estat a la "boqueria" jerusalemita, al mercat Yehuda (ni punt de comparacio...) i despres als barris ultraortodoxos (aixo si que no te cap comparacio amb res que hagi vist abans). Els seus habitants vestits amb bates de "guatine", pantalons llargs pero per sobre del turmell (tot de color negre) deixant entreveure els mitjons blancs estil Travolta a Saturday night fever. Son curiosos, molt curiosos amb els peyots penjant (una mena de tirabuixons que surten dels laterals del cap i que es cargolen darrere de les orelles quan son molt llargs, be, no tots) sempre corren darrere de no se que, pero sempre corren.

M,agradaria anar a dormir pero no puc perque fa molta calor i els mosquits no em deixen dormir.... A veure si refresca d'aqui a una estona.

domingo, 15 de agosto de 2010

El Parlament palesti no funciona....


Quan dic que el Parlament palesti no funciona ho dic de forma literal. No es tracta de l'aturada estival per les vacances sino que NO existeix cap accio legislativa. La rao d'aixo? picabaralles internes entre Al Fatah i Hamas, els dos partits representats a govern.
Faig una explicacio molt simple i poc rigurosa pero no falsa. Les informacions es poden donar de moltes maneres....
La veritat es que es el meu darrer dia (avui es dilluns encara que el post del blog es de diumenge) a Jerusalem i vull acabar de veure un parell de coses que em semblen interessants: d'una banda el barri de Mea Sharim on viuen els ultraortodoxes de la mateixa forma que vivien els polacs i jueus de l'est als ghetos del segle XIX: amb la vestimenta de l'epoca, sense televisio, parlant Yiddish, carregats de fills (una mitjana de 8-10) i molt reacis a qualsevol modernitat. Una darrera cosa que vull veure es el mercat de Mahane Yehuda.

Com el temps que tinc es el que tinc i no en tinc mes, deixo per tant que aquell@s interessats en aprofundir en el tema de les baralles internes palestines ho facin. Nomes una introduccio. Aquestes baralles s'originen l'any 2006 quan Hamas va guanyar democraticament les eleccions als territoris palestins i la comunitat internacional no va acceptar el nou govern i posteriorment, al 2007, Hamas expulsa del govern de Gaza al Fatah, quedant-se amb el control total.

Un representant del Parlament (el de la foto( ens va fer cinc centims l'altre dia de la problematica. Davant la nostra pregunta: i quan es faran noves eleccions perque us pogueu posar a treballar de nou? La resposta, com no podia ser d'una altra forma, va ser: "no hi ha pressa, hem de negociar i arribar a un acord perque de res serviran unes eleccions on tot quedi clar perque pot tornar a passar el mateix que l'any 2006 i aixo no ajudaria a arreglar la situacio".

I mentrestant, els palestins esperen la creacio del nou estat palesti que permeti la retirada dels colons als territoris ocupats l'any 67 i, si pot ser, la tornada dels prop de 6 milions de palestins refugiats que van ser expulsats de les seves terres, situades dins l'Estat d'Israel, quan els israelians els van prendre l'any 48 .

QUINA CALOOOOR!!!!


A Jerusalem fa tanta calor com suggereix aquesta imatge que vaig prendre ahir tornant del mar mort al desert de Judea.....

Diuen que no es normal pero fa 3 setmanes que diuen el mateix

viernes, 13 de agosto de 2010

Musica en catala a Al-Amari

Fa uns dies vam estar al camp de refugiats d'Al-Amari. Hi viuen 8.200 persones en 1 km quadrat. Es un dels espais mes castigats durant la segona intifada i un alt percentatge de la poblacio ha passat per la preso. Ara em ve al cap la historia de Mohamed Azam Kifaia, un heroi de 25 anys que viu en aquest cap de refugiats. Ha passat la seva adolescencia a la preso (des dels 16 anys fins el passat mes de mars). El van tancar al novembre de 2003, segons m'explicava ell mateix perque "estimo el meu pais", el que el va portar a militar a Hamas i a convertir-se en un activista pels drets del poble palesti i en contra de l'ocupacio israeliana.


El seu germa, 2 anys mes gran, porta ja 9 anys a la preso. Quan li pregunto si el seu pas per la carcel li ha fet canviar la seva militancia somriu i dribla la resposta directa amb un "que vols que et digui, ara no tinc res, ni feina, ni vida". La seva mare, que l'acompanya durant l'entrevista ens diu que el que ha de fer es deixar-se de tonteries i oblidar la politica.


Ja fora de casa seva, anem cap a l'associacio on ens hem allotjat uns dies i on es prepara un esdeveniment especial, grups de musics catalans i valencians(gosa sorda, Ad versaris i Guillamino) tenen previst un concert. M'uneixo a la festa sense oblidar que, malauradament, la historia de Mohamed es la historia d'un bon nombre de joves palestins del camp d'Al-Amari.........

Contrarrellotge: Alts del Golan


4 dies i torno a Barna i queden un munt de coses per veure. He aparcat el tema nomes entrevistes perque (recordeu que estic en un teclat arab sense accents...) si no vaig una mica de turisme em col.lapso.... I res millor que un viatget als Alts del Golan (el darrer poble d[israel, a tocar per una banda amb Siria i a 3 km del Liban).
Per als curios@s es tracta de Majdal Shams i cada divendres, al darrer carrer sense sortida del poble que linda amb Siria, en un lloc anomenat la vall de les lamentacions, els drusos (poblacio majoritaria) es comunica amb els seus parents situats a l-altre banda dels filferros que separen els dos paisos per explicar-se a traves d-un altaveu com els va la vida.

Per anar/hi hem llogat un cotxe de 7 persones on les motxilles no hi cabien practicament i hem fet les 6 hores de trajecte enxovats. La tornada ni l-explico perque resulta que el cotxe no tenia les curtes i vam anar uns 300 km amb les llargues per l-autopista. Tot i aixo ha valgut la pena. Hem conegut un crack de persona, de nom Salman, que no te absolutament res a envejar (jo fins i tot afirmaria que el supera) al mestre de l-anunci de no se quina beguda que diu que no es el mateix 50-50 que 60-40.

En Salman es un sabi que va passar 84 dies a la preso per filmar unes imatges de pobles destrossats durant l-ocupaci'o israeliana als Alts del Golan (abans territori de Siria). Igual et canta una canso (tampoc trobo la c trencada) de presos que apareix a les 3 de la matinada amb 5 ampolles de vodka, arag (semblant al pastis frances) i cerveses palestines i al mati seguent, a les 8, apareix per acompanyar/te a collir fruita (molt bona per cert) i preparar un dinar a la cabanya de no saps qui pero on la calor gairebe ni es nota.

El que deia: un crack.

Per cert, la foto no es d'ell (acabo de trobar l'apostrof....), sino de la tomba d'Arafat, enterrat provisionalment a Ramallah (la capital de Palestina) pendent de que es pugui traslladar a Jerusalem (ciutat en part israeliana i en part ocupada pels israelians pero de poblacio palestina). Si no canvien les coses (i sembla que no) haura de continuar molts anys provisionalment a 14,5 km de la ciutat santa (que es la distancia que separa Jerusalem de Ramallah)