jueves, 29 de julio de 2010

"Puc viatjar a Holanda sense problemes però no em permeten visitar la meva sogra a Jerusalem"


Ibrahim Nuaimi viu a Betlem, a Cisjordània, sota el control de l'Autoritat Nacional Palestina. Si té en compte els seus fills ( la Seriin, de 18 anys, en Mohamed d'11 anys i l'Ilias de 14 anys) són ja cinc les generacions de la seva família que han nascut i viscut en una de les ciutats més sagrades del planeta.
La seva dona, en canvi, és nascuda a Jerusalem Est, ciutat sota control de l'estat d'Israel, on té els pares, germans i altres parents.

Entre Jerusalem i Betlem no hi ha més de 40 quilòmetres però en realitat estan molt més allunyats del que físicament disten una ciutat de l'altra. I és que ni Ibrahim ni els seus fills tenen permís per visitar els seus parents (sogres, cunyats, avis...). Fa pocs dies que ha tornat d'un viatge de tres setmanes que l'ha portat a visitar Holanda i Suïssa. Mig somrient, però amb una ombra de tristesa, diu no entendre perquè pot viatjar a Europa sense problemes però en canvi se li nega l'entrada a la ciutat on viuen els familiars de la seva dóna.

Ibrahim és un palestí musulmà àrab que treballa al laboratori d'informàtica de la Universitat de Betlem, institució catòlica finançada en gran part amb fons del Vaticà. Assegura que l'educació que s'imparteix és de reconegut prestigi i que més de 10.000 persones d'arreu del món s'hi han graduat. Espera que la seva filla pugui entrar a finals d'agost un cop conegui els resultats dels examens que acaba de fer. És del Barça i està convençut que David Villa serà més popular que Messi la pròxima temporada.




miércoles, 28 de julio de 2010

Tinc 22 anys, els primers 40 els he esborrat de la meva memòria


Per Mahmud Giddeah el que importa és trobar la fórmula que permeti "que el món visqui en pau i amb dignitat". És un palestí d'origen africà, nascut al Txad, que explica a qui vol escoltar-lo la història de la ciutat vella de Jerusalem a partir de les ocupacions israelianes dels anys 1948 i 1967 i com els jueus han anat ocupant il·legalment habitatges a partir de l'expulsió dels seus propietaris reals, d'origen palestí.

Ho fa llençant un missatge final de pau que no deixa de ser xocant quan surt dels llavis d'un ex-combatent del Front d'Alliberament Palesti que va passar 18 anys de la seva vida a la presó d'Askalan per protagonitzar accions militaritzades contra Israel. Va ser empresonat l'any 1968 i posat en llibertat, juntament amb 1149 presoners més com intercanvi per l'alliberament de tres soldats israelins capturats al Liban. L'any 1987 va tornar a ingressar a la presó on va complir un any més de confinament.

Mahmud diu que dins la presó es va adonar que les pistoles no canviarien la realitat dels palestins i ara utilitza mètodes pacifics per mostrar al món les injustícies que fan que la vida dels palestins de Jerusalem sigui quasi infrahumana en molts casos. Per això, quan parla dels anys que ha viscut, diu "tinc 22 anys, els primers 40 els he esborrat de la meva memòria".

L'ocupacio il·legal dels habitatges per part dels colons jueus fa que hi hagi famílies de 15 persones que viuen en poc menys de 12 metres quadrats, o que, de cop i volta es trobin un forat al mur del pati de casa seva perquè els colons veïns han decidit obrir una finestra exterior a una de les seves habitacions colindants amb l'habitatge dels palestins (es pot apreciar l'espai quadrat tapat amb ciment on els colons han intentat obrir una finestra a casa del veí palesti que apareix a la fotografia).

A més, com els colons se senten amenaçats (els israelians viuen en bona part preocupats per la seva seguretat) tenen contractada seguretat privada que lliurement es passeja amb armes pels espais comunitaris de la ciutat (com es pot veure a la foto que he pres avui en sortir d'una de les cases ocupades)

Ja som a Jerusalem


Cap problema a l'arribar a l'aeroport. Ni una pregunta. Tan preparats que anàvem per suportar com a mínim un mini-interrogatori.....

Res de Res.

Des de l'aeroport hem pres un minibús (sherud) i a les 3 de la matinada (les 2 a Barcelona) hem arribat a la porta de Damasc, on haviem quedat amb l'Alberto per anar a l'Hostal Hebron, a la ciutat vella.

Ara toca dormir que demà serà un dia llarg. Aquí us deixo una primera imatge d'un ultraortodox passant sota Damascus Gate.


martes, 20 de julio de 2010

Israel-Palestina: hacia la comprensión del conflicto

En unos días empiezo un nuevo viaje. Después de Bosnia en el 2008 y de Nairobi en el 2009 (ver dolorssierra.wordpress.com) ya me preparo para conocer una nueva realidad. Los lugares escogidos no lo han sido al azar. La intensidad del conflicto va "in crescendo" viaje tras viaje: a los postbélicos Balcanes, aún con reminiscencias de una guerra fraticida que tuvo lugar en la década de los 90, siguió una sociedad como la Keniana que aún se recuperaba de los graves enfrentamientos post-electorales del 2008- que dejaron cerca de 1.500 muertos en Nairobi y decenas de miles de desplazados. Ahora, el destino es Israel y los territorios ocupados de Palestina donde el conflicto se mantiene vivo tras décadas de enfrentamientos.
En esta ocasión tengo compañeros de viajey mi objetivo es hablar con cuanta más gente mejor y conocer cuantas más realidades mejor para poder completar mi particular puzle mental de la guerra de baja intensidad sobre la que posiblemente se haya escrito más en las últimas décadas y sobre la que más posiciones enfrentadas se han mostrado públicamente.

Es imposible no tener una idea preconcebida sobre el conflicto y sentirse más cerca de unos que de otros. Sin embargo, el conflicto es muy complejo y el blanco y el negro se entremezclan creando tonalidades grises. Me voy a permitir el lujo incial de ser los más objetiva posible, premisa que, de entrada ya es falsa porque la objetividad en periodismo es una falacia. Puedes ser riguroso (debes serlo), puedes ser veraz (debes serlo) pero no objetivo. Cualquier interpretación de la realidad es subjetiva y la explicación de una realidad no es nada más que una interpretación subjetiva.

Como de momento no puedo interpretar aquello que no conozco (aunque tenga referencias escritas y visuales de lo que sucede), he escogido este video de Youtube para mostrar dos comunidades enfrentadas condenadas a entenderse. Os invito a sentiros cómplices de este viaje.