Tinc 22 anys, els primers 40 els he esborrat de la meva memòria

Per Mahmud Giddeah el que importa és trobar la fórmula que permeti "que el món visqui en pau i amb dignitat". És un palestí d'origen africà, nascut al Txad, que explica a qui vol escoltar-lo la història de la ciutat vella de Jerusalem a partir de les ocupacions israelianes dels anys 1948 i 1967 i com els jueus han anat ocupant il·legalment habitatges a partir de l'expulsió dels seus propietaris reals, d'origen palestí.

Ho fa llençant un missatge final de pau que no deixa de ser xocant quan surt dels llavis d'un ex-combatent del Front d'Alliberament Palesti que va passar 18 anys de la seva vida a la presó d'Askalan per protagonitzar accions militaritzades contra Israel. Va ser empresonat l'any 1968 i posat en llibertat, juntament amb 1149 presoners més com intercanvi per l'alliberament de tres soldats israelins capturats al Liban. L'any 1987 va tornar a ingressar a la presó on va complir un any més de confinament.

Mahmud diu que dins la presó es va adonar que les pistoles no canviarien la realitat dels palestins i ara utilitza mètodes pacifics per mostrar al món les injustícies que fan que la vida dels palestins de Jerusalem sigui quasi infrahumana en molts casos. Per això, quan parla dels anys que ha viscut, diu "tinc 22 anys, els primers 40 els he esborrat de la meva memòria".

L'ocupacio il·legal dels habitatges per part dels colons jueus fa que hi hagi famílies de 15 persones que viuen en poc menys de 12 metres quadrats, o que, de cop i volta es trobin un forat al mur del pati de casa seva perquè els colons veïns han decidit obrir una finestra exterior a una de les seves habitacions colindants amb l'habitatge dels palestins (es pot apreciar l'espai quadrat tapat amb ciment on els colons han intentat obrir una finestra a casa del veí palesti que apareix a la fotografia).

A més, com els colons se senten amenaçats (els israelians viuen en bona part preocupats per la seva seguretat) tenen contractada seguretat privada que lliurement es passeja amb armes pels espais comunitaris de la ciutat (com es pot veure a la foto que he pres avui en sortir d'una de les cases ocupades)