Hem arribat a Croàcia

Avui,seguint la pista dels serbis que van haver d’abandonar Cro cia i els croats que van haver de fer el mateix a B snia Central, hem arribat fins a Cro cia, fins a Knin, la capital del que fins l’any 95 va ser l’anomenada república de Serbia a la Krajna de Cro cia. Ens acompanyava el nostre traductor, Damir, que patia per si no el deixarien passar la frontera (sembla ser que només permeten passar els ciutadans no croates de B snia de forma lliure a l’estiu). Hem estat una estona aturats a la frontera per finalment ens han deixat passar. Hem pogut comprovar que el nivell de reconstrucci dels pobles croats és infinitament més elevat que el dels B snia, precisament, abans d’entrar en zona croata hem passat pel poble de Bosansko Grahovo (podeu veure'l a la foto) que, 13 anys després, només manté en peu 1 de cada 5 cases que van ser destruides. En xifres de poblaci es tradueix en un nombre d’habitants de 1.500, en front els 9000 que hi havia abans de la guerra....El paisatge era desolador i els nims dels seus habitants, de desesperança absoluta. Em parlat amb l’Ilia, un excombatent que utilitza ara el seu uniforme de soldat per treballar, quan aconsegueix que el contractin, al cementiri. El seu net, que viu fora d’aquest poble, ha arribat just quan parl vem amb ell i la imatge que ha ofert a les nostres c meres ha estat xocant; jugava amb una pistola, de broma és clar, per no deixava de ser una imatge metaf rica d’un passat i un futur que pocs habitants dels pobles més castigats per la guerra, tenen clar. Per no repetir imatges, la podeu veure al bloc del Ferran. He fet un link perqu tingueu més informació sobre el nostre viatge (és el de bosniareports).
A Cro cia hem fet algunes entrevistes. Per mi, la més curiosa ha estat, els 15 minuts que hem estat amb un noi serbi que ara viu a Xicago i que ens ha demanat que no li fessim ni fotos ni ens ha volgut donar el seu nom. Ell va participar com a soldat a l’operació Tempesta (o Oluia) i quan li hem demanat que ens donés detalls sobre el que va passar, ens ha dit que no li venia de gust parlar-ne. La mirada perduda, el silenci que ha seguit a la seva negativa i les dos grans cicatrius que travessaven la seva cara, eren senyals inequívoques que l’entrevista no aniria més enll .
Bé ha estat un dia profitós que també ens ha servit per parlar amb un mossen ortodox i per participar en una festa de serbis a l’estil Emir Kusturica: molt alcohol, música folk i poques paraules, com a expressió dels sofriments d’un poble que encara no ha recuperat l’alegria ....

Hem tornat a Bòsnia, al nostre pis de Drvar, demà ens enfilarem cap a Bihac i diumenge començarem el camí de retorn.....

Acabo de darme cuenta que el texto está en catalán. Lo siento por los que seguís el viaje desde fuera de Catalunya. Por hoy cuento que lo arreglais con un traductor.......