Fa uns dies vam estar al camp de refugiats d'Al-Amari. Hi viuen 8.200 persones en 1 km quadrat. Es un dels espais mes castigats durant la segona intifada i un alt percentatge de la poblacio ha passat per la preso. Ara em ve al cap la historia de Mohamed Azam Kifaia, un heroi de 25 anys que viu en aquest cap de refugiats. Ha passat la seva adolescencia a la preso (des dels 16 anys fins el passat mes de mars). El van tancar al novembre de 2003, segons m'explicava ell mateix perque "estimo el meu pais", el que el va portar a militar a Hamas i a convertir-se en un activista pels drets del poble palesti i en contra de l'ocupacio israeliana.
El seu germa, 2 anys mes gran, porta ja 9 anys a la preso. Quan li pregunto si el seu pas per la carcel li ha fet canviar la seva militancia somriu i dribla la resposta directa amb un "que vols que et digui, ara no tinc res, ni feina, ni vida". La seva mare, que l'acompanya durant l'entrevista ens diu que el que ha de fer es deixar-se de tonteries i oblidar la politica.
Ja fora de casa seva, anem cap a l'associacio on ens hem allotjat uns dies i on es prepara un esdeveniment especial, grups de musics catalans i valencians(gosa sorda, Ad versaris i Guillamino) tenen previst un concert. M'uneixo a la festa sense oblidar que, malauradament, la historia de Mohamed es la historia d'un bon nombre de joves palestins del camp d'Al-Amari.........
2 comentarios:
Buff...........
lídia
Nena, que fort! vas coincidir amb una col·lega meva!!!
Publicar un comentario